Salut i benestar social: la quàdruple hèlix com a element disruptor
El passat mes de febrer, la Universitat Rovira i Virgili a través de la Càtedra per al Foment de l’Emprenedoria i la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, participa en un projecteu europeu de la European Innovation Council and SME Executive Agency (EISMEA) de la Comissió Europea.
El passat mes de febrer, la Universitat Rovira i Virgili a través de la Càtedra per al Foment de l’Emprenedoria i la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, participa en un projecteu europeu de la European Innovation Council and SME Executive Agency (EISMEA) de la Comissió Europea.
El projecte, titulat «Interconnecting 4 Helix Innovation Ecosystems in European Regions» i coordinat per la Fundació i2cat, té com a objectiu generar dinàmiques que permetin l’aparició de nous models de negoci en l’àmbit del benestar i la salut.
Per a això, es busca la complicitat entre els agents que formen la quàdruple hèlix: emprenedors, societat, institucions públiques i món acadèmic.
El projecte busca donar resposta al repte de l’increment de l’esperança de vida de la població europea, i per conseqüència l’envelliment d’aquesta. Aquest repte dona lloc a una saturació del sistema sanitari públic actual posant en risc al model d’assistència i benestar social dels països. Com a conseqüència, es requereixen solucions que permetin millorar el futur de la població.
El projecte vol generar dinàmiques que permetin crear nous models de negoci en l’àmbit del benestar i la salut amb emprenedors, societat, institucions públiques i món acadèmic
Alhora, la Covid-19 ha suposat un punt d’inflexió en molts àmbits. D’una banda, s’ha posat de manifest la importància de la prevenció en matèria de salut i benestar per a descongestionar el sistema sanitari. A més, la pandèmia va generar relacions col·laboratives entre diferents agents donant lloc a solucions creatives per a superar un moment de crisi.
Com a exemple, vam veure com la indústria es va posar a treballar amb emprenedors i metges per a aconseguir un objectiu comú: la realització d’innovacions òptimes amb escassos recursos i treballant de forma paral·lela.
Si bé els projectes col·laboratius de caire social ja existien, però possiblement no s’ha posat de manifest el potencial econòmic que poden tenir les innovacions que sorgeixen de la mà de la societat. Un exemple és el cas de Sèniorlab. Sèniorlab, situada a Reus, és una associació que busca la co-creació a través de la col·laboració i del treball compartit.
Entre els temes que s’aborden són la solitud, la salut durant la vellesa o la problemàtica específica de la gent gran a les zones rurals. Aquest és un cas d’experiència ciutadana.
Tracta de generar un model col·laboratiu que potenciï la creació de projectes socials i conscienciar als agents econòmics de l’interès que tenen aquests projectes i el seu potencial inversor
El projecte europeu que s’inicia cerca fer un pas més enllà. Tracta de generar un model col·laboratiu que potenciï la creació de projectes socials, posar en rellevància el valor econòmic que poden tenir i conscienciar als agents econòmics de l’interès que tenen aquests projectes i el seu potencial inversor.
Per a aconseguir-ho, el projecte crearà tres laboratoris col·laboratius en tres regions: Catalunya, Hamburg i Cracòvia. En cadascuna d’elles, representants de la quàdruple hèlix interaccionaran perseguint el valor social però també el valor econòmic de projectes.
D’aquests tres col·laboratoris s’espera donar una embranzida a una sèrie de projectes seleccionats amb més potencial per a crear un producte mínim viable. Però possiblement, l’output final més important serà conscienciar del valor econòmic i la capacitat d’escalabilitat dels projectes en àmbits tan importants com són la salut i el social.
Un articulo de Xavier Càmara i Mercedes Teruel
Director per a Foment i directora per al Foment de la Innovació Empresarial, respectivament