Una altra economia col·laborativa és possible
Des de la crisi econòmica de 2008, vivim una època d’enorme incertesa econòmica, social i mediambiental on s’estan produint grans transformacions en les conductes dels individus. Les perspectives econòmiques i laborals són incertes i la desconfiança en el sistema polític s’ha apoderat dels consumidors a nivell mundial. Tot això ha donat lloc a un fenomen de solidaritat social i associacionisme ciutadà, que busca reivindicar drets socials i reinventar el sistema.
L’auge de l’economia col.laborativa també és fruit d’un cert canvi de valors d’acord amb els quals perd importància la propietat dels béns preferint-se a canvi la possibilitat d’utilització del servei que aquests béns proporcionen. Aquest canvi de valors es produeix en gran mesura a causa de que la crisi econòmica ha provocat una disminució en la renda disponible dels individus i és més difícil accedir al crèdit.
Amb l’expressió “economia col.laborativa” es fa referència als nous sistemes de producció i consum de béns i serveis sorgits a principis d’aquest segle gràcies a les possibilitats ofertes pels avenços de la tecnologia de la informació per intercanviar i compartir aquests béns i serveis, que permeten reduir les asimetries informatives i els costos de transacció que afecten a aquestes activitats, alhora que permeten incrementar l’escala en què es duen a terme i realitzar-les de forma diferent a la tradicional. Es basa en xarxes d’individus i comunitats interconnectades, en oposició a les institucions centralitzades, que estan transformant la forma de produir, de consumir, de finançar i de prestar.
Les realitats que inclou l’economia col.laborativa han rebut diverses denominacions al llarg dels anys i totes elles coexisteixen en l’actualitat. El terme originàriament emprat per descriure el fenomen va ser el de “consum col·laboratiu”, però va resultar insuficient per ser l’economia col·laborativa alguna cosa més que consum. També és freqüent el terme “economia d’iguals”, que s’aplica a plataformes que vinculen a particulars basades en la confiança entre ells, que faciliten tant compartir com la compravenda directa de productes i serveis. L’expressió que ha adquirit més popularitat és la de “economia d’ús compartit” o “economia del compartir” (sharing economy), que es basa en compartir béns infrautilitzats pels seus propietaris, com espais, eines o objectes, per obtenir beneficis monetaris o no monetaris.
En aquest article farem servir l’expressió “economia col.laborativa” que, entenem, inclou totes les anteriors i que és la que ha assumit la Unió Europea i la nostra Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.
Els trets distintius de l’economia col.laborativa són el necessari ús d’internet, la interconnexió en xarxa de persones i/o actius, l’accés a l’ús d’actius tangibles i intangibles desaprofitats, l’assoliment d’interaccions significatives i la confiança i el caràcter obert, inclusiu i global
Com a activitats bàsiques de l’economia col·laborativa s’assenyalen el consum, la producció i l’aprenentatge col·laboratius i les finances i la governança col·laboratives.
Quins són els avantatges i els inconvenients de l’economia col·laborativa? Quant als avantatges s’assenyalen l’optimització dels recursos disponibles, ja que la reutilització i els serveis compartits contribueixen a la cura i sostenibilitat dels entorns; l’estalvi, la major oferta per als consumidors; els beneficis mediambientals i el desenvolupament d’una xarxa de microemprenedors que poden beneficiar-se d’aquest tipus d’iniciatives.
Pel que fa referència als inconvenients, s’assenyalen la manca de regulació i la competència deslleial; l’absència de regulació concreta fa que no hi hagi igualtat de condicions entre els sectors tradicionals i les noves plataformes d’economia col.laborativa; desprotecció del consumidor, a l’existir falta de regulació fa que quan es produeixen abusos els consumidors estiguin indefensos davant aquestes plataformes d’economia col.laborativa; monopolis, encara que aquestes plataformes poden ser beneficioses a nivell individual o per a petites comunitats, també poden generar monopolis en què el benefici que abans percebien molts ara només quedi en mans d’un; l’exclusivitat de les dades, en el sentit que si les empreses que generen big data sobre una població i les empreses d’economia col.laborativa són algunes de les que més pes tindran en el futur, les administracions públiques podrien veures sense la informació necessària per a realitzar una administració eficient. Finalment, s’assenyala que resulta difícil per als usuaris d’aquestes plataformes conèixer totes les funcions i prestacions que se’ls faciliten, ja que aquestes creixen a gran velocitat i és difícil estar al dia de totes les noves que van sorgint i de les que ens podem beneficiar.
Nombrosos estudis apunten ja que l’economia col.laborativa té poc d’aquest adjectiu, arribant a parlar-se de “capitalisme de plataforma”, ja que tals plataformes no comparteixen ni la propietat ni els beneficis amb els usuaris que, de fet, són els que generen valor dins d’elles. Sorgeix així, en contraposició, un nou moviment que pretén tornar a l’arrel de l’adjectiu col·laboratiu i donar lloc a plataformes en què la propietat, el benefici i la responsabilitat siguin realment distribuïts. És el cas del cooperativisme de plataforma, és a dir, de les plataformes propietat dels usuaris que proporcionen recursos que les fan funcionar, ja sigui en forma de treball o de béns o com a consumidors d’un producte o servei, que es governen de forma democràtica i distribuïda i que fins i tot arriben a repartir els beneficis entre els seus copropietaris productors-consumidors. És l’extensió dels fonaments de les cooperatives a les plataformes col·laboratives.
El Parlament Europeu, per la seva banda, assenyala que la Unió Europea ha d’aprofitar els beneficis de l’economia col.laborativa, la qual no s’ha de veure com una amenaça per a l’economia tradicional, però demana normes clares pel que fa a la necessària protecció dels consumidors, el respecte als drets laborals, el compliment de les obligacions fiscals, el règim de responsabilitat de les plataformes col·laboratives i una competència justa. I demana normes que contribueixin a promoure-la, en comptes de restringir-la.
Lluís Carreras Roig
Professor Economia de la URV
www.blocs.tarragona.cat
